viernes, 23 de noviembre de 2007

Paleoconservadores olvidados

5 comentarios:

  1. Saludos sr Luri,

    ¿sabe vd, por un casual, ruso? Yo no. Si vd sí, por favor, qué dice el foro de livejournal, ¿qué dice? ¡¿qué dice?! ¡Me muero de curiosidad..!

    Atentísimamente,

    ResponderEliminar
  2. Sr. Luri, li agrairïa email o tlf de contacte per a comentar un aspecte del sopardebat de gener a l'Ateneu barcelonès sobre política educativa.
    Cordialment: Rafa Villaró, EspaiBonino/Secció d'EJPiS Ateneu Barcelonès.
    rafavillaro@barcelonaradical.net

    ResponderEliminar
  3. Comprenc. Certament, és sorprenent. Hauria d'estudiar aquest tema, però, per a poder fer alguna aportació mínimament aprofitable. És sorprenent i alhora meravellós, no troba? Què ens fa preguntar-nos per la nostra existència, d'on surt aquesta insatisfacció sempre present en nosaltres (en més o menys mesura), què és aquesta naturalesa tan singular, aquesta "condició humana" que ens fa ser conscients i crítics amb la nostra pròpia naturalesa?

    Ah, i per favor, no m'anomeni "senyor". Li he de confessar una cosa: no sóc més que una jove estudiant de primer de pedagogia. Però el pseudònim "la dragona" no era gaire del meu gust, realment, per això em vaig posar "el drac".

    Salutacions i gràcies pel seu interès.

    ResponderEliminar
  4. En cuanto a ese libro...

    Sin comentarios. Bueno, sólo uno.

    Llevo tanto tiempo huyendo de "Mein Kampf"... es peor que lo que me pasa con Nietzsche...

    ResponderEliminar
  5. No tengo ni idea de ruso, tovarich, pero cuantas más cosas sé del neo-nacionalismo ruso, más evidente me parece su paleo-conservadurismo, y más miedo me da.

    ResponderEliminar

Una pedagogía sacramental

Me atreví, tras vencer no pocas dudas, a escribir el prólogo de este libro que viene a defender lo que podríamos llamar una pedagogía sa...