lunes, 17 de septiembre de 2012

¡Dinamiten Montserrat!

Mientras el Dr. Carlos Díez fue el jefe de sanidad del Ejército del Este, residió en Manresa, donde había instalado sus oficinas. Su gestión es generalmente muy alabada, aunque se tiende a ignorar que el 16 de enero de 1939, ante la inminente llegada de las tropas franquistas, ordenó al Dr. Josep Riu Porta, que dirigía el Hospital Militar que se había instalado en Montserrat, que evacuara inmediatamente el edificio y a continuación lo dinamitara junto con las dependencias monacales.

Si Montserrat se mantiene en pie es porque el Dr. Riu y su comisario político, Frederic Muñoz, desobedecieron la orden de su superior... a pesar de que los explosivos ya estaban preparados para su voladura.

2 comentarios:

  1. El Dr. Riu, casat amb la poetessa cerverina Isabel Solsona:

    Recordo
    l’olor del sol i la remor sorrenca
    dels petits estris de joguina sobre
    la pedra vella de l’ampit, l’olleta
    i la sucrera amb tapa manllevada.
    I estimo encara
    el lleu repòs dels ulls sobre les coses
    petites i fidels de cada dia,
    perquè el fred em fa por, i el gruix de terra
    sota els meus peus i el no res blau a sobre.
    I aquest lladruc estrany
    més urgent i més clar cada vegada.

    Isabel Solsona / ANTOLOGIA

    Ja no tinc temps de primfilar conceptes,
    Sé que tot el que dic és ran de llavis.
    Caldria cloure la paraula fàcil
    Al rebost del silenci per vetllar-la,
    Que, tanmateix una tendresa fosca
    No n’ofegués el dring i l’alegria.
    Però fineix la sorra del rellotge
    I em tempta el fruit amb l’agredolç intacte.
    Em resta sols l’instant de veure, viure.
    I en tant que em deixin o que en tingui l’esma
    Girar tenebres en ocells a l’alba.

    Isabel Solsona / ANTOLOGIA

    Tossudament prenc el paper i el llapis
    que, ben mirat és lúnica manera
    que tinc de prémer el temps i de saber-me,
    i de seguir l’instint de sobreviure
    en qui prengui del vent de la paraula
    el batec d’ales amples de la vida.

    Isabel Solsona / ANTOLOGIA

    Preguntaré només això que em tempta,
    quants anys, quanta basarda
    calgueren per dir nit,
    quantes hores quietes per dir pau,
    per dir esperança quantes primaveres.
    Preguntaré només,
    inútilment esperaré resposta.

    Isabel Solsona / ANTOLOGIA

    Cordialment,
    Maria

    ResponderEliminar
  2. En una visita a Manresa me contaron que lo mismo sucedió con las pocas iglesias antiguas de la ciudad que quedan en pie. Hay quien atribuye la salvación arquitectónica a la prisa por 'tocar el dos'.

    ResponderEliminar

La Isla de Siltolá

 I Finalmente, después de varios intentos fallidos, el mensajero nos ha encontrado en casa y me ha entregado los ejemplares de Una triste bú...