Mientras el Dr. Carlos Díez fue el jefe de sanidad del Ejército del Este, residió en Manresa, donde había instalado sus oficinas. Su gestión es generalmente muy alabada, aunque se tiende a ignorar que el 16 de enero de 1939, ante la inminente llegada de las tropas franquistas, ordenó al Dr. Josep Riu Porta, que dirigía el Hospital Militar que se había instalado en Montserrat, que evacuara inmediatamente el edificio y a continuación lo dinamitara junto con las dependencias monacales.
Si Montserrat se mantiene en pie es porque el Dr. Riu y su comisario político, Frederic Muñoz, desobedecieron la orden de su superior... a pesar de que los explosivos ya estaban preparados para su voladura.
El Dr. Riu, casat amb la poetessa cerverina Isabel Solsona:
ResponderEliminarRecordo
l’olor del sol i la remor sorrenca
dels petits estris de joguina sobre
la pedra vella de l’ampit, l’olleta
i la sucrera amb tapa manllevada.
I estimo encara
el lleu repòs dels ulls sobre les coses
petites i fidels de cada dia,
perquè el fred em fa por, i el gruix de terra
sota els meus peus i el no res blau a sobre.
I aquest lladruc estrany
més urgent i més clar cada vegada.
Isabel Solsona / ANTOLOGIA
Ja no tinc temps de primfilar conceptes,
Sé que tot el que dic és ran de llavis.
Caldria cloure la paraula fàcil
Al rebost del silenci per vetllar-la,
Que, tanmateix una tendresa fosca
No n’ofegués el dring i l’alegria.
Però fineix la sorra del rellotge
I em tempta el fruit amb l’agredolç intacte.
Em resta sols l’instant de veure, viure.
I en tant que em deixin o que en tingui l’esma
Girar tenebres en ocells a l’alba.
Isabel Solsona / ANTOLOGIA
Tossudament prenc el paper i el llapis
que, ben mirat és lúnica manera
que tinc de prémer el temps i de saber-me,
i de seguir l’instint de sobreviure
en qui prengui del vent de la paraula
el batec d’ales amples de la vida.
Isabel Solsona / ANTOLOGIA
Preguntaré només això que em tempta,
quants anys, quanta basarda
calgueren per dir nit,
quantes hores quietes per dir pau,
per dir esperança quantes primaveres.
Preguntaré només,
inútilment esperaré resposta.
Isabel Solsona / ANTOLOGIA
Cordialment,
Maria
En una visita a Manresa me contaron que lo mismo sucedió con las pocas iglesias antiguas de la ciudad que quedan en pie. Hay quien atribuye la salvación arquitectónica a la prisa por 'tocar el dos'.
ResponderEliminar