domingo, 2 de noviembre de 2008

La posteridad no nos merece

6 comentarios:

  1. Hola Goyo,sóc la Magda Cebrián, exalumna teva de Montgat.
    Volia enviar-te un mail però no l'he trobat.
    Acabo de llegir l'article sobre l'excès d'informació al sumplement de Cultura de La Vanguardia. Hi he llegit el teu nom i m'he decidit a escriure't.
    Estic a 3r de periodimse. Cada dia assaboreixo cada classe i cada coneixements nous que adquireixo, encara que molts d'ells els trobo fora de la facultat.
    El cas és que a 2n de carrera tenim una assgnatura que(juntament amb Teories de la Comuicació I) és la lacra de la llicenciatura. Et parlo de Documenatació informativa. Quan li parles a un alumne d'aquesta matèria, es deixa anar un !uf!. Però el cert és que la considero de les més interessants que he fet fins ara.
    De les primeres coses que t'ensenyen és el concepte "infoxicació", que ja ho diu tot.
    L'article m'ha semblat tant interessant per a obrir el debat, que li enviaré un mail a la meva professora de l'any passat per a que el fagi llegir als seus alumnes d'aquest any. És un dels punts positius de les noves tecnologies: desseguida he trobat el teu blog i en un moment li puc enviar un correu a una exprofessora i proposar-li material nou i actual per complementar la seva assignatura. És el feedback, un concepte de moda i tant antic com la mateixa natura!!!
    Senzillament tenia ganes d'escriure't i enviar-te molts records i un petò.
    Et dono les gràcies per haver-me ajudat a arribar a la facultat on ara visc i estudio.

    Des de classe sabem que la professió esta en crisi i que ens hem d'adaptar per sobreviure. Un dels punts clau és la gestió de la informació, l'ús de les noves tecnologies i de les noves formes de comunicació (com els blogs). Et deixo el meu correu per a qualisevo cosa: magdacc_5@hotmail.com

    Un petò i bon cap de setmana!

    ResponderEliminar
  2. ¿Que pensaría Freud si le dijeran que chuparían su cabeza sandía cientos de personas?

    ResponderEliminar
  3. Almantina: No se me ocurre un acto más freudiano que lamerle, hasta deshacerla, la cabeza a Freud y encontrar que sabe a sandía.

    ResponderEliminar
  4. Pues mira, en Londres encontré y fotografié unos curiosos chupa-chups afrodisíacos, en Fortnum& Mason no en un sex-shop. Algo tendrá que ver S.F. en esto... seguro.

    Aquí colgué el chupa-chup excitante:

    http://nauargos.blogspot.com/2008/03/xup-xup-el-xupa-xup.html

    No sé como lo haceís para colgar un enlace y por eso lo pego groseramente. Disculpas.

    ResponderEliminar
  5. ¿Titulazo! Pues yo, al lado de La interpretación de los sueños tengo un Freud Action man que viene con un puro en la mano derecha. Made in China.

    ResponderEliminar
  6. Jordi: Gracias. Conviene recordar aquellas sabias palabras del fundador del psicoanálisis: "A veces un puro, sólo es un puro". Sólo que no nos enseñó el criterio para diferenciar entre unas veces y otras.

    ResponderEliminar

Un aire estoico

Debiera existir la palabra "grisantemo", porque hoy es un día que no tiene otro calificativo. Hoy es un día nítidamente grisantemo...