Comemos en casa de L. Su nieto, de primero de ESO, se sienta a mi lado. Le pregunto qué está haciendo en el instituto y esta es la conversación que hemos mantenido. Les ahorro gestos, interjecciones y silencios.
- Un proyecto.
- ¡Qué interesante! ¿Y sobre qué trata?
- De tres países.
- ¿Cuáles?
- Rusia.
- ¿No eran tres?
- A mí me ha tocado Rusia.
- ¿Pero de qué has hablado?
- No sé... hemos hecho un powepoint. Más de 40 páginas.
- Sí, pero tú... ¿de qué has tratado?
- De la comida.
- ¿Y qué comidas tienen?
- La ensaladilla.
Y ya no le he podido sacar nada más. Por eso insisto tanto en que un trabajo escolar que no deje ningún residuo en la memoria, no es un trabajo educativo.
Sobre esto, es memorable el tweet que he visto hoy sobre los trabajos en la escuela.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEl fill era un bordegàs de 15 anys i era l'hora d'aprendre un ofici, però al pare li va semblar que li convenia "un any més de perfeccionar-se en lo que quasi no sabia". El pare va anar a trobar el mestre i li va explicar allò que ell entenia per "preparar per la vida". Resposta del mestre:
ResponderEliminar"Tot això que'm diu està molt bé -li respongué el mestre, esverat,- però lo que'm temo, senyor català, és que'm mancarà local, per no dir coneixements, per ensenyar-li tantes coses que jo voldria sapiquer per mi. De doctrina cristiana, no tingui por, no n'hi ensenyaré, que, per no ensenyar rai... demani. [...] Lo d'ésser lliure, ja és més planer, perquè encara que me n'oblidés i no li ensenyés d'ésser-ho ja se n'apendrà ell tot sol, i n'arribarà a apendre tant, que pot-ser abans d'un mes d'apendre'n no s'acostarà més a estudi. Del ram de geografia, gramàtica i aritmètica, si és que té dalit d'escoltar-me, pot sapiguer lo que jo sé, que no és molta, però ja n'hi ha prou per fer de mestre [...]."
Santiago Rusiñol: "El català de 'la Mancha'". Barcelona, 1914. Pàgines 113-116.