Tot el que no soc... és culpa del professor que no em va ajudar a ser-ho. Però, per la mateixa raó, si el professor nop és millor, és per culpa del seu professor. En conseqüència: la culpa és del pecat original. O sigui, tornem a Sant Agustí. Una vegada vaig dir que la contra de La Vanguardia era l'autèntica constitució de Catalunya. Si no vaig estar encertat, culpeu als meus professors.
Vaig tenir la sort de tenir-te com a professor de filosofia a l´IES de Granollers, fa més de vint anys. No sé si això em va fer millor o pitjor persona. Només puc dir que recordo aquelles classes com si haguéssin estat ahir mateix.
Yo creo que las diferencias son esenciales. En el antiguo de-cara-a-la-pared, todo el mundo se sabía que aquello era un castigo y que una vez pagada la pena, había un nuevo comienzo. Ahora es un no-castigo que no deja de ser un castigo, pero como no quiere serlo, no se sabe cuando acaba.
Parents no longer raise children for the family’s sake or that of the broader world.
ResponderEliminarhttp://www.nytimes.com/2014/02/02/books/review/all-joy-and-no-fun-by-jennifer-senior.html?ref=books&_r=2
Has vist La Contra de La Vanguardia d'avui ?
ResponderEliminarTot el que no soc... és culpa del professor que no em va ajudar a ser-ho. Però, per la mateixa raó, si el professor nop és millor, és per culpa del seu professor. En conseqüència: la culpa és del pecat original. O sigui, tornem a Sant Agustí. Una vegada vaig dir que la contra de La Vanguardia era l'autèntica constitució de Catalunya. Si no vaig estar encertat, culpeu als meus professors.
EliminarVaig tenir la sort de tenir-te com a professor de filosofia a l´IES de Granollers, fa més de vint anys. No sé si això em va fer millor o pitjor persona. Només puc dir que recordo aquelles classes com si haguéssin estat ahir mateix.
Eliminar¿Hay algún castigo no tradicional?
ResponderEliminarEl el rincón (o la silla) de pensar.
ResponderEliminar¿Eso no es un de-cara-a-la-pared con buena conciencia?
EliminarYo creo que las diferencias son esenciales. En el antiguo de-cara-a-la-pared, todo el mundo se sabía que aquello era un castigo y que una vez pagada la pena, había un nuevo comienzo. Ahora es un no-castigo que no deja de ser un castigo, pero como no quiere serlo, no se sabe cuando acaba.
Eliminar