miércoles, 30 de marzo de 2011

Uniformes y batas escolares

La Agència Catalana de Notícies sacó a la luz hace dos días unas declaraciones que la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, hizo ya algún tiempo sobre la conveniencia de que los centros  escolares reflexionaran sobre la manera de vestir de los alumnos. La prensa, en general, las ha recogido como si fueran  una propuesta en firme y reciente e inmediatamente se han lanzado encima de ella todas las buenas gentes que defienden la libertad de vestir de los niños y recuerdan los uniformados tiempos franquistas. Que yo sepa, no tiene ninguna intención ni tan siquiera de recomendar el uso de uniformes, pero eso no importa. Lo relevante para muchos es que les ha dado oportunidad de salir a defender los principios de la sagrada expresión del niño y a poner de manifiesto lo progres que son. Puestas así las cosas, a mi me gustaría que la consellera contara  quién le pedía durante los debates de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) que introdujera por ley el uso de las batas en las escuelas públicas.

13 comentarios:

  1. Sr .Luri, hay secretos que debería usted compartir con sus fieles del Café de Ocata.
    Diganoslo que nadie se enterará, jajajajaj

    ResponderEliminar
  2. Algú ha arribat a imaginar que amb el debat de l'uniforme escolar el que s'està fent és distreure la perdiu. Mentrestant als instituts se'ls ha sotmés a una rebaixa del 20% de pressupost (no podran pagar la llum, l'aigua, la neteja, lacalefacció...) respecte el pressupost de manteniment de l'any passat (que era una rebaixa del 5%): ara ja no n'hi haurà ni per a canviar un ratolí de PC. Aneu sumant també el descompte dels sous del personal docent (no dic professorat per a no fer mal als ull del progretariat) i, com a contrapartida l'increment d'hores de classe i de dies de "permanència" al centre ("permanència" que impedeix l'estudi calmós i reflexiu que se suposa que el professor ha de tenir i després infondre als seus deixebles).

    ResponderEliminar
  3. Benvolgut, això dels uniformes, vols dir que no és allò que en diuen una cortina de fum? Una mica matussera, això sí. Em sembla que els polítics catalans —i els espanyols–, de dretes i d'esquerres —en això sí que són transversals— fan les campanyes electorals com Obama però governen com Berlusconi...

    ResponderEliminar
  4. La qüestió no és si han de dur bata o uniforme. Al final, serà allò que decideixi cada escola. El que resulta cridaner són aquestes boques que s'omplen de progressisme. El problema de fons és d'autoritat, de disciplina, d'esforç i de tot allò que pensem que cal ensenyar a un alumne. Ensenyar vol dir, també, educar en tots els sentits. L'expressions d'individualitat a l'escola haurien de ser exclussivament les que provenen de la intel·ligència.
    M'argumentava un alumne que la democràcia li donava a determinades expressions individuals. Però en una classe no hi ha democràcia perquè és... una classe.
    Se surt massa sovint en defensa dels drets dels alumnes. Això els dóna un fals poder perquè tan veure el món des de la seva opinió els fa opacs a les opinions fonamentades, al criteri; i debilita l'autoritat disciplinar del professor, però sobretot l'autoritat acadèmica.

    ResponderEliminar
  5. Tendim a distorsionar-ho tot i a muntar 'cristus' del no res, focs d'encenalls que duren el que duren fins la següent questiíó. No estaria tan malament un cert decòrum a l'escola i una certa igualtat en la vestimenta. Ja he explicat alguna vegada que fa uns ddeu anys el primer dia que vaig anar a recollir a la meva filla en el seu primer dia a l'Institut, em vaig esparveraer del personal i la vestimenta dels nanos, alló semblava aquelles pelis americanes d'Institus de zones deixades de la mà dels déus i dels homes. Però no es pot dir aixó, et diuen que ets un carca. I és que és molt dur ser progre, pels progres.

    ResponderEliminar
  6. Singapur.

    http://www.economist.com/node/18359852

    ResponderEliminar
  7. Tumbaíto:
    ¿te refieres a niños debajo de las batas?
    ¡Qué perversión!

    ResponderEliminar
  8. La cosa, al menos en Alicante, funciona, desde mi punto de vista (no tengo otro)así:

    Padres normales (o no neoñoños) de niño de colegio concertado o privado: les encanta que su niño lleve uniforme para que todo el mundo sepa que va a colegio concertado o privado, tanto más cuanto más prestigioso sea el colegio en cuestión. También les agrada no tener que calentarse la cabeza con qué ponerle cada día a su retoño y , por qué no, el ahorro que supone en ropa.

    Padres normales (o no neoñoños)de niño de colegio público: les encantaría que su niño llevara uniforme para no tener que calentarse la cabeza todos los días con qué ponerle y , dicho sea de paso y tal y como están los tiempos, para ahorrar un poco en ropa.

    Padres neoñoños: depende, si su hijo va a concertado o privado, asumen sin ningún tipo de problemas lo del uniforme, el prestigio es el prestigio. Ahora bien, si sus hijos van a Público puro y duro, el derecho a la libre vestimenta se convierte en inviolable.

    ResponderEliminar

Comer desde el reclinatorio

 I En el tren de vuelta a casa. Hace frío ahí afuera. Las nubes muy bajas, besando la tierra blanqueada por la nieve. Resisto la tentación d...