domingo, 1 de noviembre de 2009

Places, Loved Ones

Llevo varios días sumido en la literatura de Josep Maria Espinàs. La estoy leyendo toda, sus más de cincuenta libros (donde no se incluyen sus miles de artículos), de delante para atrás, es decir, de la obra más reciente a la más antigua. Y ahora mismo me encuentro en sus novelas de los años cincuenta. Las considero -en su mayor parte- plenamente vigentes. Son muchas, muchas, las sorpresas que me está deparando esta lectura. Por ejemplo no conocía la repercusión que tuvo "Tots som iguals" en los Estados Unidos, novela que fue traducida como "By nature equal". Se hicieron eco de la misma en los medios literarios más diversos, y siempre de manera muy favorable. Tengo ahora mismo aquí delante, la reseña que le dedican en "The New York Times" el 13 de agosto de 1961.

Me ha sorprendido también descubrir que el poeta que Espinás cita más veces es Philip Larkin, a quien el mes pasado estuvimos leyendo en Vins y Divins en la voz de su traductor, Marcel Riera. Es, sin duda, un enorme poeta. Y cita especialmente la primera estrofa de un poema titulado "Places, Loved Ones" (no me atrevo a traducirlo):


No, I have never found
The place where I could say
"This is my proper ground,
Here I shall stay;"
Nor met that special one
Who has an instant claim
On everything I own
Down to my name;

To find such seems to prove
You want no choice in where
To build, or whom to love;
You ask them to bear
You off irrevocably,
So that it's not your fault
Should the town turn dreary,
The girl a dolt.

Yet, having missed them, you're
Bound, none the less, to act
As if what you settled for
Mashed you, in fact;
And wiser to keep away
From thinking you still might trace
Uncalled-for to this day
Your person, your place.

3 comentarios:

  1. Hola. Desconeixia aquesta debilitat de l'Espinàs. Aquest home és un pou de saviesa. I gràcies per l'esment. El dia que gosi traduir aquest poema ja te n'enviaré una còpia!

    Marcel Riera (Premià de Dalt)

    ResponderEliminar
  2. Marcel, em dones una alegria en presentar-te per aquest cafè.
    Sigues benvingut.

    Que jo sàpiga la primera vegada que Espinàs cita a Larkin és a la capçalera de "L’últim replà", una novel·la de 1962. Tradueix així els primers versos:

    "No, jo no he trobat mai
    un indret que em fes dir:
    'Aquest es el meu lloc,
    em quedaré aquí'".

    Em prenc la teva promesa de traductor al peu de la lletra, fins i tot en la indefinició de "el dia que..."

    ResponderEliminar
  3. Afegeixo, com és de justícia, la informació fonamental: "L'últim replà" no és solament una novel·la del 62. És, especialment, una novel·la que va guanyar el Sant Jordi del 61.
    O sigui que, en part, el Sant Jordi se'l van donar també a Larkin.

    ResponderEliminar

Tracios, iberos y partos

I Cada vez que me encuentro con piezas ibéricas relevantes, como el sábado en el Museo de Albacete, le envío imágenes de las mismas a mi ami...