viernes, 25 de julio de 2008

Kay Ryan

Dos poemas más de este poeta que acabo de descubrir, Kay Ryan, una voz singular, diferente, casi de un outsider, que saber observar la cotidianidad con una mirada tan finamente irónica que la convierte en lírica. No me siento tan osado como para traducirlos.

Expectations

We expect rain
to animate this
creek: these rocks
to harbor gurgles,
these pebbles to
creep downstream
a little, those leaves
to circle in the
eddy, the stains
and gloss of wet.
The bed is ready
but no rain yet.


Paired Things

Who, who had only seen wings,
could extrapolate the
skinny sticks of things
birds use for land,
the backward way they bend,
the silly way they stand?
And who, only studying
birdtracks in the sand,
could think those little forks
had decamped on the wind?
So many paired things seem odd.
Who ever would have dreamed
the broad winged raven of despair
would quit the air and go
bandylegged upon the ground,
a common crow?

2 comentarios:

  1. Cabronàs! I perdona eh... Quins paratges, quines estones, quins cúmuls a Zabriskie Point... Jo d'avui en vuit me'n vinc cap aquest bon troç de planeta tan meravellós. Però a l'altre cantó: Boston com a base d'operacions, una mica cap avall primer i una mica cap amunt després. En tinc moltes ganes.
    Salut i trempera!
    muvbda

    ResponderEliminar
  2. Abelunimbus: La natura en aquest "bon troç de planeta", és absolutament espectacular. I el més sorprenent és que en un mateix Estat, és el cas de California, tens, i ben a prop, un desert tan terrible com el de Death Valley (el lloc més inhòspit que mai no he visitat), paradisos com el Park Nacional de Yosemite (quines cascades!, quins llacs! quines sequoies!) i una ciutat com San Francisco amb un clima més aviat atlàntic, temperat tirant a fred, humit i sovint envoltat d'un núvol espès. He tingut la sort de veure les nits del desert de Nevada; d'admirar la sortida del sol des del fons del Cañón del Colorado i de la seva posada des del bord d'aquesta meravella natural... NO m'imagino com pot decebre aquest país a qui el visiti sense prejudicis. Per altra part la gent, en general, és excepcionalment amable.

    ResponderEliminar

Júbilo

I Amanecer en Atocha. Todos estamos de paso. Las estaciones son monumentos al desarraigo, especialmente a esta hora de la mañana, cuando aún...