domingo, 1 de mayo de 2016

En la ment de Caridad, la mare de l’assassí de Trotski

Hoy en el diario ARA:

SÍLVIA MARIMON Barcelona01/05/2016 00:00
“Tota la vida m’han mirat i admirat. Sempre. Hi estic acostumada”. És la resposta de Caridad Mercader al seu fill Luis quan li va preguntar per què la miraven quan passejaven. Tots els que van conèixer Caridad Mercader coincideixen que era una dona fascinant, elegant, amb una mirada penetrant i un riure peculiar, difícil d’oblidar. Una insubmisa que ho portava tot fins a les últimes conseqüències. Va morir amb un retrat de Stalin, però era incapaç de viure a la Unió Soviètica.
No és fàcil saber qui era realment la dona que ha passat a la història per ser la mare de Ramon Mercader, l’assassí de Trotski. “Ni tan sols els que la van conèixer poden descriure-la, sempre hi ha ombres”, explica el filòsof i escriptor Gregorio Luri, que acaba de publicar El cielo prometido. Una mujer al servicio de Stalin (Ariel). “Crec que una bona descripció de Caridad és que era una militant aristòcrata, una dona amb un compromís polític que ja no existeix, perquè ara som activistes a temps parcial”, assegura Luri.
La recerca del filòsof va començar fa més de 20 anys, quan va conèixer un dels fills de Caridad, Luis Mercader. “Més que el que em va dir, em va sorprendre el to amb què parlava de la seva mare. Era un to molt agre, dolgut”, assegura. A partir d’aquí, l’autor de Guia per a no entendre Sòcrates o L’escola contra el món va parlar amb molts dels membres de la família Mercader, va visitar arxius i va intercanviar correus amb exagents del KGB.Luri no només va intentar penetrar en l’ànima de Caridad Mercader, sinó també saber el paper que va tenir en l’assassinat de Trotski i esbrinar per què Ramon Mercader no es va fugar de la presó quan va poder fer-ho.
Del catolicisme a les bombes
Nascuda a Cuba el 1893 amb el nom de Caridad del Río Hernández, la protagonista d’El cielo prometido. Una mujer al servicio de Stalin es va instal·lar a Barcelona el 1906. Es va casar quan tenia 14 anys amb Pau Mercader, de qui va agafar el cognom perquè li semblava menys pompós que el seu. El matrimoni va ser un fracàs: el marit preferia les misses i el sometent, i aviat va deixar de ser una sofisticada i catòlica burgesa per convertir-se primer en anarquista i després en comunista. “Era una entusiasta que no feia res a mitges”, diu Luri. Com a anarquista no es va limitar a repartir propaganda, sinó que va posar una bomba a la fàbrica de la família del marit. Com a comunista va ser una important agent soviètica i la primera estrangera a rebre l’Ordre de Lenin.
Hi ha molta llegenda negra a l’entorn de Caridad Mercader. Se l’acusa de moure els fils de l’assassinat de Trotski. “Definitivament, no va manipular el seu fill. Caridad havia perdut el fill petit al front. Creia que estaria més segur fent activitats d’espionatge”, opina Luri.
“Si el PSUC hagués fet una crida, haurien aparegut centenars de voluntaris per matar Trotski, perquè molts estaven convençuts que era un agent de Hitler”, reflexiona l’autor. Hi va haver un intent la nit del 23 de maig del 1940 de matar Trotski. Un comando de vint persones va entrar al domicili de l’exdirigent soviètic i va disparar a tort i a dret durant vint minuts. Cap de les bales va matar Trotski. Tot plegat va ser molt matusser, tot i que Stalin tenia molts agents infiltrats en l’entorn del seu rival polític. “Ningú va comprovar si l’havien matat -diu Luri-. Es va intentar planificar un segon atac, però Ramon es va oferir a fer-ho sol. Va ser decisió únicament seva. Quan Caridad va dir « C’est moi qui l’ai fait»crec que el que volia dir era que hauria pogut impedir que el seu fill cometés l’assassinat tot sol”, afegeix l’escriptor.
Mercader va matar Trotski amb un piolet el 20 d’agost del 1940. No podia oblidar el crit de la seva víctima: “Va ser molt llarg. Infinitament llarg, i crec que encara em perfora el cervell”, recordaria més tard. Mercader va ser detingut i empresonat. A la presó tenia molts privilegis. “Es podia haver fugat. Ho tenia molt fàcil. Si no ho va fer crec que és perquè tenia una missió important dins la presó -afirma Luri-. Quan va sortir, 20 anys després, hi havia hagut un canvi de mentalitat. Es va trobar un buit. Ell va matar Trotski convençut que el socialisme era per a l’endemà, però l’endemà es va anar postergant”, reflexiona el filòsof.
Al llibre hi ha moltes microhistòries, detalls inèdits com la història d’amor entre Ramon Mercader i Marina Ginestà. El somriure de Ginestà, amb el fusell a l’espatlla, captat per Hans Gutmann és una de les imatges més icòniques de la Guerra Civil. “Caridad va impedir que aquesta història anés a més perquè creia que la família Ginestà no tenia prou categoria”, diu Luri. Hi ha també la història de la fràgil Sylvia Ageloff, a qui Ramon Mercader va seduir i utilitzar per arribar fins a Trotski.
Els cinc fills de Caridad, exceptuant el més petit, mort al front, es van convertir en agents de l’NKVD, la xarxa d’espionatge soviètic. Cap es va quedar amb el pare. Quan Caridad va retrobar-se amb els fills Ramon i Luis després de molts anys, el primer que va fer va ser escridassar-los. Al Ramon el va renyar perquè s’havia engreixat, i al Luis, per portar una camisa massa cridanera. “Sempre se sotmetien. Davant d’ella eren com nens petits”, conclou Luri.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada