domingo, 10 de noviembre de 2013

La suprema felicitat


Els que tenim una certa edat sabem que la felicitat és una cançó d'estiu. El seu autor té un nom poc glamurós: Palito. Palito Ortega, un home amb "el corazón contento y lleno de alegría ". Per això ens sorprèn que a Veneçuela, un país amb més de dos mil homicidis mensuals, una inflació que supera el 50% i el paper higiènic pels núvols, s'hagi creat el Viceministerio para la Suprema Felicidad Social. Aquesta associació desuprema i felicitat fa del nou organisme una mena de mascaró de proa d'ell mateix que podria donar títol a una novel·la de Miguel Ángel Asturias o de García Márquez. Pur realisme màgic onomàstic per a una organització de beneficència per als veneçolans més vulnerables... i de gran potencial clientelar per al chavisme. El seu objectiu, diu Maduro, el president del país, és "atendre el més sublim, el més sensible, el més delicat, el més estimat per un ésser que es diu revolucionari, que s'assumeix com a cristià, revolucionari i chavista". La imaginació, inevitablement, se'ns en va cap a aquell Ministeri de l'Abundància d'Orwell, que tenia la missió de repartir cartilles de racionament.

6 comentarios:

  1. Ara no me deja seguir leyendo, si no me subscribo, aunque sea para leer el artículo. Este párrafo escogido permite intuir el resto, al modo castizo del más o menos, claro. En cualquier caso, y eso si que "quiero" intuirlo, la analogía con el Movimiento Nacional secesionista me parece obvia: que aquí nos llegará el paraíso en cuanto se tome la decisión de separarnos de España, y, por consiguiente la felicidad absoluta. En vez de escoger el prudente camino churchilliano, han optado por el embaucamiento puro y duro que, ya de paso, embarga, en primer lugar, el uso de la razón crítica y, sobre todo, honesta consigo misma. Nadie ignora que cualquier utopía, como la pueril que nos ofrecen los "estelados", deja una estela distópica a veces imposible de gestionar. Léase el artículo de Cercas en El País de hoy.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pueril seguir l'estelada? I la felicitat seguir com a ciutadans de 2a? Marededéusenyor quanta petulància. Volem marxar ! Al Cercas ja l'hem desemmascarat masses vegades.

      Eliminar
    2. L'article de l'ARA, per llegir sencer.
      Chapeau Gregorio!

      Eliminar
    3. L'enmascarat és vosté, senyor anónim. Cercas dóna sempre la cara i el nom, no com vosté. No cal, doncs, desemmascarar ningú, perquè els únics que amaguen la veritat són els que s'emmascaren amb la, com he llegit en expressió molt afortunada, la "cubanyera" ultradetrana i ultraneolítica, com a poc. He de reconèixer que el seu plural em resulta esgarrifós: el seu "hem" és la confiança cega en la força bruta de la massa.

      Eliminar
  2. És cert que sembla que l'emotivisme hagi declarat la guerra a la intel·ligència. Però bé cal esperar que no la guanyi. A banda d'això, no em puc estar de dir-vos que la lectura del vostre article m'ha produït una certa felicitat. Potser no suprema, però felicitat al cap i a la fi. I és de llei que ho faci constar.

    ResponderEliminar
  3. El que em sobta és que se'n digui "viceministerio". No té categoria prou com per ser un ministeri? I en qualsevo cas, de quin ministeri penja?

    ResponderEliminar