Sin palabras

Memónides de Moronea, en Zósimo de Panópolis

"La vida es así -dicen que dijo Memónides de Moronea, según se recoge en un fragmento de Zósimo de Panópolis-, no tiene piedad con los malos. Y para compensarlo, tampoco tiene piedad con los buenos".

L'enigma Dutrem

Article al diari ARA

el 04/08/2013

L'enigma Dutrem EFE LAMARTARILE

Al número 50 del carrer de Sant Pere Més Alt hi ha, com correspon als temps actuals, un local a lloguer. Sobre la persiana metàl·lica un cartell enganxat anuncia una exposició d'art xinès contemporani. Tot just davant hi ha l'Ós Panda, un comerç tèxtil, i l'autoescola An-Lé II, que té un rètol amb caràcters xinesos.

Aquí hi havia la famosa farmàcia de Wenceslau Dutrem, on s'elaborava un dels preparats farmacèutics més celebrats dels primers anys trenta, l'Erotyl, un antecedent de la Viagra. Sagarra va cantar amb aquella lírica desacomplexada que tan popular el feia, els seus efectes vigoritzants entre la població, incloent-hi Cambó i Macià. Al Papitu es poden trobar nombrosos acudits sobre aquest producte "magne e insubstituïble", capaç, segons la publicitat, de combatre eficaçment la impotència, la neurastènia, l'ejaculació precoç, la blennorràgia i "les afeccions de l'aparell genital de la dona". I tot això, per 21,75 pessetes.

Passem ara al número 45 del carrer Viena de Coyoacán, Mèxic. És la casa de Trotski. El 24 de maig del 1940 va ser crivellada a trets. Miraculosament només va resultar ferit el nét del revolucionari rus. Un metge s'hi va presentar poc després. Era Wenceslau Dutrem. Passats tres mesos, el 20 d'agost, Ramon Mercader hi va dur a terme el seu atemptat. A les declaracions a la policia, Natalia Sedova va dir que en veure el seu marit ferit va demanar un metge i va donar tres noms: Zolinger, Baz i Dutrem. Joseph LeRoy Hansen, un dels vigilants de la casa, va declarar que Natalia li va demanar que avisés els doctors Zolinger o Baz, però en anar a trucar-los no va trobar els seus números i va dir a un altre vigilant, Charles Olney Cornell, que se n'encarregués. La declaració de Cornell va ser la següent: "La senyora em va dir que anés a buscar un metge i em vaig dirigir a la porta, però no la vaig poder obrir perquè necessitava algú que m'ajudés i tots estaven a ocupats, així que vaig pensar a agafar el cotxe de Jackson [Ramon Mercader] i en veure que no tenia les claus posades les hi vaig demanar". Cornell, llavors, va fer servir el Buick de Mercader per anar a buscar el metge més proper, que era Dutrem. Va arribar-hi 20 minuts després de l'atemptat, i va observar una paràlisi al braç dret del ferit i moviments desordenats a l'esquerre. Sembla que el va acompanyar a l'hospital en una ambulància.

Wenceslau Dutrem Domínguez va néixer el 7 de gener del 1909 a Barcelona. En esclatar la guerra va abandonar el seu laboratori i es va apuntar com a metge a les primeres columnes que van sortir cap a Tardienta, i va ser un dels principals protagonistes de la creació del Servei de Transfusions de Sang, al costat de Serafina Palma i Frederic Duran-Jordà. Probablement va conèixer Caritat Mercader en ser ferida de gravetat els primers dies de campanya. Recordem que el seu fill Ramon l'acompanyava.

A començament de l'agost del 36 Dutrem va demanar al casal gracienc d'Esquerra Republicana un certificat que el reconegués com a militant d'aquest partit. Immediatament després va sol·licitar la seva admissió al Col·legi de Metges de Barcelona. A l'octubre va presentar una sol·licitud de reconeixement d'invalidesa temporal al Col·legi de Metges de Catalunya i poc després va passar clandestinament a França. A la Universitat de París va estudiar malalties tropicals al llarg d'uns mesos.

Sabem, pel seu passaport, que va abandonar França cap al 21 d'agost del 1938, i que va entrar a Mèxic per Veracruz com a turista l'1 de novembre. El 15 de març del 39 va adquirir la condició d'immigrant "amb caràcter d'asilat polític". En l'autorització s'especificava: "Per a l'exclusiu objecte de prestar els seus serveis en el departament d'ensenyament tècnic de la secretaria d'Educació Pública". Poc després va ser autoritzat a exercir lliurement la seva professió. Va fundar els Laboratoris Farbar SA per a la investigació biomèdica i va ser el principal impulsor de la Borsa del Metge Català a Mèxic. Va morir el 1979. Complint els seus desitjos, les seves cendres van ser escampades a Mèxic.

Diferents fonts que he consultat situen Dutrem en les proximitats del PSUC. Si això fos cert, caldria revisar tot l'atemptat de Trotski. ¿Però ho és? Hi ha indicis que va coincidir amb Ramon Mercader en alguna de les seves visites a la casa de Coyoacán. Costa de creure que no el reconegués i, llavors, el seu silenci el faria còmplice. El que sí que m'asseguren és que Ramon en veure'l acudir a atendre Trotski, li va dir, en català: "Doctor Dutrem, ajudi'm sisplau".

Diario de Joaquim Renart. Septiembre de 1937

10 de septiembre.

Este año la festividad de mañana, día de los mártires de 1714, revestirá un carácter diferente a los otros años. Este año son los partidos sindicales los que más quieren honrar el consejero Casanova ¡Pobre Casanova de la túnica y de la bandera! Tú te abrazabas a la bandera de Santa Eulalia y hoy te honran los que persiguieron a la misma santa y querían quemar el mismo templo donde yace enterrada la santa mártir. Al pobre Casanova lo hemos visto haciendo de separatista, de conservador, de demagogo, de cabecilla de tenderos, de izquierdista, de liguero, de socialista, y ahora lo veremos haciendo de anarquista, de comunista, de los de la CNT-FAI, etc. Muchos de los que se burlaban del pobre Casanova, que le decían capirote, defensor de utopías, cabecilla de señoritos y de separatistas y de curas y de jovencitos que huían ante la policía que los perseguía, ahora irán con el puño en alto a honrar el mártir Casanova.

La felicidad y los amigos de Facebook

In the pursuit of happiness, it has been conventionally accepted that more friends would bring us a better quality of life. However, with the advent of social networking sites, unprecedented social influence has pervaded our daily lives. Across two studies we show that even though people feel more satisfied with their lives when they view the friends added on Facebook, reading friends’ posts reduces their well-being. This is because the more friends people have on Facebook, the more ostentatious information they see. The resultant drop in life satisfaction occurs because people fail to draw a connection between the number of friends and the amount of ostentatious information. Moreover, this decrease in life satisfaction is mediated by envy. We contribute to the literature on consumer well-being by identifying a novel and ubiquitous phenomenon of making social comparisons with hundreds of people, a phenomenon that arose with the advent of social networking and was previously outside the scope of social comparison literature.

Seguir leyendo

Diario de Joaquim Renart. Agosto de 1937

5 de agosto.

Todo el mundo se queja de la gran cantidad de pulgas que hay en Barcelona. Unos lo atribuyen al gran número de refugiados indigentes que tenemos. Otros a la falta de jabón. Otros a las salpicaduras de la guerra y a que la gente va medio desnuda y la pulga puede saltar mejor de un lugar a otro.

(...)

... el mal trato que el público recibe en las oficinas oficiales de la Generalitat. Es un trato brutal, grosero. No es el funcionario al servicio del público, sino el público amedrentado al servicio del funcionario maleducado. Cuando el funcionario era de dependencia castellana decíamos que porque era castellano. Pero ahora son catalanes.

10 de agosto.

¿Alguien se ha fijado en el espectáculo de tantas mujeres embarazadas que se venden por las calles de Barcelona? Realmente se ve una a cada paso. Tanto jóvenes como maduras.

14 de agosto

Guerra y revolución han sido demasiado para un país que ni había podido atender el problema de la enseñanza. Destruir sin crear, gastos sin ingresos ...

La vaca de la Rambla

Una imagen de más calidad de esta foto de Brangulí: Vaca abatida a tiros en la Rambla de Cataluña de Barcelona (1933). Que quede constancia de la cosa. ¿Quién sabe si esta aportación de la memoria histórica podría ser el primer paso para la creación de un encierro que fuese rambla arriba desde Colón hasta la Diagonal? Yo que soy de un pueblo de la ribera de Navarra incapaz de concebirse a sí mismo sin "vaquillas" en las fiestas, me he sentido reconfortado culturalmente con esta escena.