domingo, 4 de agosto de 2013

L'enigma Dutrem

L'enigma DutremL'enigma Dutrem EFE LAMARTARILE
Al número 50 del carrer de Sant Pere Més Alt hi ha, com correspon als temps actuals, un local a lloguer. Sobre la persiana metàl·lica un cartell enganxat anuncia una exposició d'art xinès contemporani. Tot just davant hi ha l'Ós Panda, un comerç tèxtil, i l'autoescola An-Lé II, que té un rètol amb caràcters xinesos.
Aquí hi havia la famosa farmàcia de Wenceslau Dutrem, on s'elaborava un dels preparats farmacèutics més celebrats dels primers anys trenta, l'Erotyl, un antecedent de la Viagra. Sagarra va cantar amb aquella lírica desacomplexada que tan popular el feia, els seus efectes vigoritzants entre la població, incloent-hi Cambó i Macià. Al Papitu es poden trobar nombrosos acudits sobre aquest producte "magne e insubstituïble", capaç, segons la publicitat, de combatre eficaçment la impotència, la neurastènia, l'ejaculació precoç, la blennorràgia i "les afeccions de l'aparell genital de la dona". I tot això, per 21,75 pessetes.
Passem ara al número 45 del carrer Viena de Coyoacán, Mèxic. És la casa de Trotski. El 24 de maig del 1940 va ser crivellada a trets. Miraculosament només va resultar ferit el nét del revolucionari rus. Un metge s'hi va presentar poc després. Era Wenceslau Dutrem. Passats tres mesos, el 20 d'agost, Ramon Mercader hi va dur a terme el seu atemptat. A les declaracions a la policia, Natalia Sedova va dir que en veure el seu marit ferit va demanar un metge i va donar tres noms: Zolinger, Baz i Dutrem. Joseph LeRoy Hansen, un dels vigilants de la casa, va declarar que Natalia li va demanar que avisés els doctors Zolinger o Baz, però en anar a trucar-los no va trobar els seus números i va dir a un altre vigilant, Charles Olney Cornell, que se n'encarregués. La declaració de Cornell va ser la següent: "La senyora em va dir que anés a buscar un metge i em vaig dirigir a la porta, però no la vaig poder obrir perquè necessitava algú que m'ajudés i tots estaven a ocupats, així que vaig pensar a agafar el cotxe de Jackson [Ramon Mercader] i en veure que no tenia les claus posades les hi vaig demanar". Cornell, llavors, va fer servir el Buick de Mercader per anar a buscar el metge més proper, que era Dutrem. Va arribar-hi 20 minuts després de l'atemptat, i va observar una paràlisi al braç dret del ferit i moviments desordenats a l'esquerre. Sembla que el va acompanyar a l'hospital en una ambulància.
Wenceslau Dutrem Domínguez va néixer el 7 de gener del 1909 a Barcelona. En esclatar la guerra va abandonar el seu laboratori i es va apuntar com a metge a les primeres columnes que van sortir cap a Tardienta, i va ser un dels principals protagonistes de la creació del Servei de Transfusions de Sang, al costat de Serafina Palma i Frederic Duran-Jordà. Probablement va conèixer Caritat Mercader en ser ferida de gravetat els primers dies de campanya. Recordem que el seu fill Ramon l'acompanyava.
A començament de l'agost del 36 Dutrem va demanar al casal gracienc d'Esquerra Republicana un certificat que el reconegués com a militant d'aquest partit. Immediatament després va sol·licitar la seva admissió al Col·legi de Metges de Barcelona. A l'octubre va presentar una sol·licitud de reconeixement d'invalidesa temporal al Col·legi de Metges de Catalunya i poc després va passar clandestinament a França. A la Universitat de París va estudiar malalties tropicals al llarg d'uns mesos.
Sabem, pel seu passaport, que va abandonar França cap al 21 d'agost del 1938, i que va entrar a Mèxic per Veracruz com a turista l'1 de novembre. El 15 de març del 39 va adquirir la condició d'immigrant "amb caràcter d'asilat polític". En l'autorització s'especificava: "Per a l'exclusiu objecte de prestar els seus serveis en el departament d'ensenyament tècnic de la secretaria d'Educació Pública". Poc després va ser autoritzat a exercir lliurement la seva professió. Va fundar els Laboratoris Farbar SA per a la investigació biomèdica i va ser el principal impulsor de la Borsa del Metge Català a Mèxic. Va morir el 1979. Complint els seus desitjos, les seves cendres van ser escampades a Mèxic.
Diferents fonts que he consultat situen Dutrem en les proximitats del PSUC. Si això fos cert, caldria revisar tot l'atemptat de Trotski. ¿Però ho és? Hi ha indicis que va coincidir amb Ramon Mercader en alguna de les seves visites a la casa de Coyoacán. Costa de creure que no el reconegués i, llavors, el seu silenci el faria còmplice. El que sí que m'asseguren és que Ramon en veure'l acudir a atendre Trotski, li va dir, en català: "Doctor Dutrem, ajudi'm sisplau".

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  2. Un article bén curiós. I, probablement, bén vertader. La meva tia, la Dra. Serafina Palma, exiliada a Mèxic des del Sinaia (juny '39), en una estada a Barcelona el 1979, m'explicà el següent: un funcionari judicial es presentà en un establiment penitenciari de Mèxic, D.F. per a una gestió de tràmit amb un presoner, acompanyat per un policia mexicà de cert nivell. En sortir, sentiren un presoner que a la seva cel·la taralejava una cançó que el funcionari (català, obviament) identificà immediatament. "Vaja", postil·là, "no sabia que tinguèssiu un presoner català". "¿Com, català?" diguè el policia, "aquest és un belga". "No pot ser belga: és català", afirmà el funcionari, "aquesta musiqueta és una cançó infantil molt i molt catalana. Només un català pot coneixer-la tant bé". Podria ser "el noi de la mare", "la lluna, la pruna" o qualsevol altre, no recordo si la meva tia ho sabia. El policia portava molt temps investigant la vertadera personalitat dé l'enigmàtic periodista "belga" que havia assassinat Trotsky. Aquesta pista va ser la clau: el policia es va trasladar a Barcelona i finalment va poder construir la biografia de Ramon Mercader. Avui dia tots sabem que Mercader era fill de Dolores del Rio, catalana de Barcelona.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi m'interessa molt la vida de Serafina Palma. En voldria escriure un article per a un diari d'aquí. Hi ha alguna manera de contactar amb vosté?

      Eliminar

Los inquietantes efectos de la educación

Don Gumersindo de Azcárate, comentando el libro Monarchy and Democracy , del Duque de Somerset (1880), escribe estas inquietantes líneas, q...