viernes, 15 de abril de 2011

Veritat o mentida?

Els llibres dels amics són tots de veritat..


... i aquest especialment, que recull entrevistes a Jordi Pujol, Lluís Duch, Edward O. Wilson, Josep Maria Castellet, Jorge Semprún, Monika Zgustova... i Gregorio Luri, ves per on.

Gràcies i enhorabona, Adolf.

8 comentarios:

  1. síí! ja l´he vist a les llibreries i l´he fullejat una mica i té molt bona pinta

    ResponderEliminar
  2. Veig que hi ha el Tobeña. És una persona que el que diu sobre l'ànima humana fa por, deprimeix. Bé,ànima...per ell som bioquímica ambulant. I en fa bandera.
    La selecció i la idea és interessant. L'enhorabona.

    ResponderEliminar
  3. Una vez, en un viaje que hice al planeta Tekton, vi que allí los exámenes de test tenían las siguientes opciones:

    A) Verdadero
    B) Falso
    C) Símbolo

    Lo único que penalizaba era no marcar ninguna.

    ResponderEliminar
  4. jo l'estic llegint, son entrevistes molt amenes que conviden a reflexionar sobre grans temes com la justicia, el poder, la felicitat, l'amor.. per cert la del G. Luri molt bona. Felicitats

    ResponderEliminar
  5. Mi sueño (probablemnte mi sueño eterno) es vivir en una casa sin libros. Vi una peli francesa sobre un erudito que se desprende de toda su biblioteca y parece feliz, con las paredes limpias y vacías, ya a solas consigo mismo y en paz. La lectura es guerrera, agónica si se quiere.

    ResponderEliminar
  6. El comentario anterior era para el post de arriba. No tengo nada, al contrario, contra ese libro. Contra ninguno en concreto, vamos.

    ResponderEliminar
  7. Lola: Ha llegado el momento, para mí, obviamente, de practicar la virtud del desprendimiento. Menos es más. ¿Para qué guardar los libros que sabes que no vas a volver a leer? Hace tiempo que descubrí que si se los dejaba en herencia a mis hijos, les daba un disgusto. Así que intentaré dejarles, a ver si ,o logro, diez o veinte libros a cada uno.
    A ver cuando nos echamos un vino, Lola.

    ResponderEliminar
  8. Un vi diví ara que ve el bon temps. Perfecte. marxo uns dies, i a veure si a la tornada ho concretem.

    ResponderEliminar

El guionista caprichoso

 I A eso de las cuatro de la tarde ha sonado el teléfono. Era una de esas llamadas que esperas que nunca lleguen y que cuando llegan, siempr...