Tras leer este artículo, me han dado ganas de aplaudir a la Academia Sueca por haberle dado el premio Nobel de literatura a Dylan. ¡Ya ven ustedes, qué volubilidad la mía!
Esta periodista no se ha enterado de que el año pasado se lo dieron a Svetlana Aleksijevitj, en 2013 a Alice Munro, en 2008 a Herta Müller, en 2007 a Doris Lessing, en 2004 a Elfriede Jelinek, en 1996 a Wislawa Szymborska, en 1993 a Toni Morrison (que la reivindica sin saber tampoco que ya se lo dieron), en 1991 a Nadine Gordimer...
Lo más sorprendente de todo, es que The Guardian lo publica y encima le debe haber pagado.
Primero se vacía de sentido ls palabra "cultura", llenándola de más contenido delvque pueda soportar. Ahora le toca a la palabra "literatura" cargar con tantas "literarias modalidades" y acabar tan reventada como una mula vieja que muere en el sendero. De tanto cargar las palabras, éstas explotan! H.L.
El nombre de dones continua sent molt inferior al d'homes, en aquest premi i en molts, encara que n'hi hagi unes quantes, tan sols cal fer números. També resulta il·lustratiu fer números amb la procedència dels premiats, en el de literatura i en els altres. Però no crec gaire en els premis, així que ni fu ni fa que li donguin a un o a un altre. És com amb els óscar, no són tots-totes el que hi han de ser, n'hi ha que no hi haurien de ser i no podem saber qui hi hauria de ser. Miss Univers pot ser maca però no és la més maca del món, hi ha política, convencionalismes, modes, dèries i pressions pel mig.
Aquest article és una cagarruta punxada en un pal, d'això estem parlant. Que hi ha menys dones? És clar, i si va més cap enrere poques més trobarà. Abans a les dones no se'ls permetia votar, per exemple. Quan arribem a la completa equitat, què hauran de fer les senyores i senyors del Nobel, anys alterns? Doncs anys alterns. No estan totes ni tots els que són, però sí que són totes i tots el que estan en la seva gran majoria. Però només cal comptar per veure que no hi caben totes ni tots, tret que fossin dos, o cinc, o deu cada vegada.
Gràcies al Nobel hem conegut autors que possiblement no haguéssim sabut d'elles i ells. Els premis, no afecten la salut física, mental o monetària de les persones alienes, que som tots, ni a les no premiades. Només potser a la salut psíquica d'alguns, per allò de l'enveja o a una equivocada idea de la justícia.
piense usted que también se lo dieron a Don Camilo José Cela. O sea que el criterio de la Academia sueca, es que no hay criterio...
ResponderEliminarKon-yu!!!
ResponderEliminarEsta periodista no se ha enterado de que el año pasado se lo dieron a Svetlana Aleksijevitj, en 2013 a Alice Munro, en 2008 a Herta Müller, en 2007 a Doris Lessing, en 2004 a Elfriede Jelinek, en 1996 a Wislawa Szymborska, en 1993 a Toni Morrison (que la reivindica sin saber tampoco que ya se lo dieron), en 1991 a Nadine Gordimer...
Lo más sorprendente de todo, es que The Guardian lo publica y encima le debe haber pagado.
Me sumo a la exclamación inicial.
ResponderEliminarPrimero se vacía de sentido ls palabra "cultura", llenándola de más contenido delvque pueda soportar. Ahora le toca a la palabra "literatura" cargar con tantas "literarias modalidades" y acabar tan reventada como una mula vieja que muere en el sendero.
ResponderEliminarDe tanto cargar las palabras, éstas explotan!
H.L.
El nombre de dones continua sent molt inferior al d'homes, en aquest premi i en molts, encara que n'hi hagi unes quantes, tan sols cal fer números. També resulta il·lustratiu fer números amb la procedència dels premiats, en el de literatura i en els altres. Però no crec gaire en els premis, així que ni fu ni fa que li donguin a un o a un altre. És com amb els óscar, no són tots-totes el que hi han de ser, n'hi ha que no hi haurien de ser i no podem saber qui hi hauria de ser. Miss Univers pot ser maca però no és la més maca del món, hi ha política, convencionalismes, modes, dèries i pressions pel mig.
ResponderEliminarAquest article és una cagarruta punxada en un pal, d'això estem parlant. Que hi ha menys dones? És clar, i si va més cap enrere poques més trobarà. Abans a les dones no se'ls permetia votar, per exemple. Quan arribem a la completa equitat, què hauran de fer les senyores i senyors del Nobel, anys alterns? Doncs anys alterns.
EliminarNo estan totes ni tots els que són, però sí que són totes i tots el que estan en la seva gran majoria. Però només cal comptar per veure que no hi caben totes ni tots, tret que fossin dos, o cinc, o deu cada vegada.
Gràcies al Nobel hem conegut autors que possiblement no haguéssim sabut d'elles i ells. Els premis, no afecten la salut física, mental o monetària de les persones alienes, que som tots, ni a les no premiades. Només potser a la salut psíquica d'alguns, per allò de l'enveja o a una equivocada idea de la justícia.
Causeur dio en el clavo con lo de Keith Richards y lo sigue haciendo
ResponderEliminarhttp://www.causeur.fr/bob-dylan-prix-nobel-40608.html