tag:blogger.com,1999:blog-28884000.post731958714862324591..comments2024-03-29T08:30:23.315+01:00Comments on El Café de Ocata: La memoria también está hecha de desgarrosGregorio Lurihttp://www.blogger.com/profile/11810491736112947599noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-21452874556448097172017-04-20T13:42:03.772+02:002017-04-20T13:42:03.772+02:00No, no, si los admiro, y me paso horas reales obse...No, no, si los admiro, y me paso horas reales observándolos en el patio inmenso del Ensanche por donde campan a sus anchas, y La gatomaquia, de Lope, es uno de mis poemas favoritos; pero es ponerme junto a uno y se me eriza más el pelo que a ellos el lomo ante un peligro... Juan Pozhttps://www.blogger.com/profile/17503156474886831961noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-61380730212592918332017-04-20T08:20:58.816+02:002017-04-20T08:20:58.816+02:00Quin text més maco i colpidor, Benigne! Ens entene...Quin text més maco i colpidor, Benigne! Ens entenem, doncs, perfectament. Una abraçada.Gregorio Lurihttps://www.blogger.com/profile/11810491736112947599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-298011070288967222017-04-20T00:57:02.027+02:002017-04-20T00:57:02.027+02:00Senyor Gregorio, el seu gat era ben igual que el m...Senyor Gregorio, el seu gat era ben igual que el meu...<br /><br />El cel dels gats<br />25 de maig 2012. Estaven tristes, aquesta tarda, les teulades entre el<br />verd dels camps; les muntanyes llunyanes eren d’un blau llòbrec<br />sota el cel de dol enrogit. He vetllat la teva negror una llarga estona<br />com qui vetlla un malalt i en els teus ulls oberts he vist el dia que et<br />vaig dur i he sentit encara els teus crits dins dels cotxe. Després t’he<br />recordat sota el meu llit amagant-te els primers dies del gos de casa,<br />Lluna, i com batallador davant seu t’estarrufaves. Però aviat et vas<br />calmar i vau ser amics, gat i gos. He vist passar els anys, com em<br />venies a recebre al cotxe, com m’hi acompanyaves, com pujaves a<br />la falda i t’hi arrepapaves. Els dies no perdonen i últimament t’havies<br />quedat només amb la pell i l’os però amb els ulls esbatanats de<br />sempre miraves tots els misteris del món. Eres lliure i fidel, amant<br />de manyagueries, especialista en brandar la cua al so del picarolet.<br />(Ja sé que d’amagat, fent veure que dormies sobre el llit, més d’una<br />vegada m’havies pres les ulleres i fullejaves el llibre que estava llegint<br />per entendre’m millor les cabòries, però això només ho sabem tu i<br />jo, perquè quan et miràvem feies veure que dormies.)<br />Pot ser que d’ara en endavant mai més no dormis al sofà, ni et<br />trobi estirgassat, parant el sol davant de casa, o sobre al replà de<br />l’escala rebent-me amb un “Hola-mèu!” ? Per sempre més la teva<br />veu s’ha fos amb tu marxant amunt, amunt, sobre dels núvols? És<br />veritat que mai més, mai, corrent rere el dring – dring no sortiràs a<br />dir-me “mèu” ni posaràs el caparró a punt per la carícia?<br />Diu que és llei de vida i tot el que és viu un dia ha de morir, els<br />arbres, les flors, les bèsties, les persones. Doncs les coses són com<br />són i aquesta tarda, el gat que un dia algú va abandonar vora Cal<br />Nen i la Magda i el seu pare (ACS) em van donar fa anys, ha marxat<br />del terrat de casa per anar, volant sobre els camps verds d’aquest<br />país, cap al cel dels gats. I m’ha deixat, perquè el recordés, un racó<br />mòbil de buidor trista per tota la casa.Benigne Rafartnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-56756818692211252712017-04-19T22:56:06.481+02:002017-04-19T22:56:06.481+02:00Yo estaba convencido de que detestaba a los gatos....Yo estaba convencido de que detestaba a los gatos... hasta que me crucé con Bacallà Salat.Gregorio Lurihttps://www.blogger.com/profile/11810491736112947599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-19824664798248225342017-04-19T19:47:44.399+02:002017-04-19T19:47:44.399+02:00Padezco ailurofobia, pero me vi en idéntica situac...Padezco ailurofobia, pero me vi en idéntica situación con la perra bóxer familiar y me hago exacto cargo del dolor. No he vuelto a tener perro. A pesar de la inmisericorde presión de mis hijos.Juan Pozhttps://www.blogger.com/profile/17503156474886831961noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-53440775425941702522017-04-18T13:42:33.208+02:002017-04-18T13:42:33.208+02:00Mis pésames, don Gregorio. Aunque estas no sean ho...Mis pésames, don Gregorio. Aunque estas no sean horas fáciles, con el tiempo irán perdurando los buenos recuerdos. Y el consuelo de haber dado el cariño y los cuidados necesarios para que tenga una vida bien vivida. Un abrazo.Alejandro Ferréshttps://www.blogger.com/profile/04218340130969700412noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-4694224981102237662017-04-18T08:14:40.046+02:002017-04-18T08:14:40.046+02:00Als gats i gossos, al menys, se'ls procura una...Als gats i gossos, al menys, se'ls procura una mor pietosa i ràpida.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28884000.post-14112889270267976952017-04-17T22:11:09.871+02:002017-04-17T22:11:09.871+02:00Un abrazo. Un abrazo. qwelkhttps://www.blogger.com/profile/10547442398700613880noreply@blogger.com